Antoni Rigalt i Blanch. Vitraller

Posted on Actualizado enn

Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914), ha estat un dels vitrallers catalans més importants de tots els temps, i sens dubte, el mestre vidrier més significatiu del modernisme. L’origen del seu aprenentatge es dubtós;  la seva formació dins d’aquest art segurament va tenir l’origen per una banda en la seva formació artística a Llotja i per altra banda en la seva relació amb el seu cosí, el pintor Agustí Rigalt i Cortiella, que havia realitzat dissenys de vitralls i que tenia una taller de vitralls.

De la seva trajectòria professional anterior a la unió amb Granell s’ha d’assenyalar la seva col·laboració en l’empresa del gran decorador i moblista Francesc Vidal i Javelí, on era l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid

També es dedicà a l’ensenyament, fou professor a l’Escola de Sord-muts. El 1882  obtingué el càrrec de professor auxiliar de dibuix a l’Escola de Belles Arts. Dos anys mes tard el van nomenar encarregat del Gabinet de la Secció D’arts i el 1887 obtingué el títol de professor de dibuix a l’Escola d’Hostafrancs. Entre el 1900 i el 1902 va ser director de la Secció d’Arts de l’Acadèmia de Sant Jordi.

Per al desenvolupament de la seva trajectòria professional va ser molt important  la relació que tingué amb l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, la qual marcarà tota la seva carrera, ja que serà aquest darrer qui li encarregarà les obres més importants.  Els inicis coneguts de la seva mútua col·laboració es remunten al període de construcció del Café Restaurant per a l’Exposició Universal del 1888, on se li encarreguen els vitralls per decorar aquest edifici, a més a més ell presentarà a concurs dos vitralls decoratius; un de motiu japonès, i l’altre una figura d’estil medieval. També treballarà per a altres obres de l’Exposició, com el Saló de Congressos i el Palau de les Ciències.

 

 

En la figura d’Antoni Rigalt és molt important la seva formació teòrica, com es fa palès en els seus escrits. La seva obra ,tant pràctica com teòrica, ens demostra la seva gran aportació a la recuperació del vidre artístic; Rigalt investiga les tècniques, les formes i els materials antics, però no es queda únicament amb aquesta recuperació, sinó que va més enllà per acabar aportant nous plantejaments i aplicar-los en les seves obres.

Al 1890 s’associa amb l’arquitecte Jeroni F. Granell creant l’empresa de vitralls A. Rigalt & Cia, que a l’any 1903 passarà a nomenar-se Rigalt, Granell & Cia. Antoni Rigalt, fou el director artístic d’aquest taller fins a la seva mort al 1914.

Aquesta empresa de vitralls fou una de les més reconegudes dins del modernisme.  En aquest taller es van construir algunes de les peces més importants del modernisme, com els vitralls del Palau de la Música (1908), o de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau



Núria Gil farré
Anuncios

Un comentario sobre “Antoni Rigalt i Blanch. Vitraller

    […] que los vidrios normales eran de J. Bartomeu. Para saber más de vidrieras modernistas ir a DeModernismo de la historiadora Núria Gil. Un elemento de modernidad era el ascensor en la escalera de vecinos, […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s