-

Posted on

XXVIIIème colloque international du Corpus Vitrearum

Troyes, salle de l’ancienne bibliothèque : Henri IV se rendant à Notre-Dame de Paris, détail ; Linard Gontier, vers 1620-1624 © P. Jacquinot

Le vitrail dans la demeure, des origines à nos jours.
Le XXVIIIe colloque international du Corpus Vitrearum, organisé par le Centre André Chastel, se tiendra à Troyes du 4 au 8 juillet 2016.

La question du vitrail civil, placée au cœur des débats, apparaît encore comme un sujet largement ouvert. Est-ce parce que la plupart des œuvres anciennes ont quitté leurs édifices d’origine et se trouvent aujourd’hui dans les musées, ou chez les collectionneurs ? Est-ce la conséquence du repérage encore très lacunaire du décor des demeures des XIXe et XXe siècles ?

La confrontation des recherches accumulées dans les quatorze pays membres du Corpus Vitrearum enrichira les échanges, permettant des confrontations fructueuses. Toutes les périodes seront abordées depuis le Moyen Âge jusqu’à l’époque contemporaine, servies par des approches méthodologiques complémentaires : archéologie du bâti, exploration des sources, travaux d’inventaires, études iconographiques etc.

Échelonnées sur trois jours et demi, les communications alterneront avec des conférences sur sites, dans les musées et les églises de Troyes et de sa région. La dernière journée du colloque se tiendra à Châlons-en-Champagne.

Pour s’inscrire au colloque, merci de contacter Michel Hérold (michel.herold@paris-sorbonne.fr) ou Karine Boulanger (karine.boulanger@paris-sorbonne.fr), qui vous indiqueront les modalités à suivre.

Le programme du colloque peut être consulté en ligne sur le site du Centre André Chastel : http://www.centrechastel.paris-sorbonne.fr/
Ou sur le lien suivant : Programme prévisionnel (PDF 727 Ko)

Le XXVIII e colloque international du Corpus Vitrearum bénéficie du soutien de l’État (Ministère de la Culture et de la Communication, Université de Paris-Sorbonne, Institut national d’Histoire de l’art, DRAC Grand Est), de la Région Grand Est, du Conseil départemental de l’Aube et du mécénat de la Compagnie de Saint-Gobain.

Informació extreta de:

http://www.infovitrail.com/index.php/fr/actualites-du-vitrail/1680-xxviiieme-colloque-international-du-corpus-vitrearum

Anuncios

Els vitralls del Castell de Castelldefels

Posted on

Aquest mes  de gener s’ha publicat en la revista El Castell  de Castelldefels un article sobre els vitralls  que decoraven el Castell de Castelldefels datats de finals del segle XIX i que ara s’estan intentant recuperar.

FullSizeRender

Estudi de la Vidriera: Coronació Canònica de la Verge de la Mercè

Posted on Actualizado enn

Article publicat a la  pàgina web de la Basílica de la Mercè on podeu llegir l’estudi realitzat sobre el vitrall de la Coronació Canònica de la Verge de la Mercè 

 

Gràcies a la bona feina de persones enteses en la matèria ens ha arribat un document que data (octubre de 1888) i descriu aquest magnífic vitrall.

Es tracta d’un article titulat de Núria Gil i Silvia Cañellas, titulat “Estudi de la Vidriera Coronació Canònica de la Verge de la Mercè” que podeu descarregar-vos en PDF.

Com afirmen les autores “Aquest vitrall és excepcional per moltes raons: per la seva qualitat tècnica i artística, per la seva bona conservació i perquè l’execució va anar a càrrec del taller de vitralls més important del premodernisme de Barcelona, la casa Amigó. Encara que desconeixem l’autor del projecte, segurament devia ser un pintor de primer ordre d’aquell període, ja que aquest taller treballava amb els artistes coetanis més importants: Claudio Lorenzale, Agustí Rigalt, Tomàs Padró, Josep Mirabent, Enric Monserda… per citar-ne alguns (…)

http://www.basilicadelamerce.cat/files/File/Docs Joan/Vitrall.pdf

 

Extret de: http://www.basilicadelamerce.cat/blog-ca/Una-magn%C3%ADfica-vidriera-70.html

Exposició: Modernisme. Art, tallers, indústries

Posted on Actualizado enn

El proper 8 d’octubre s’inaugura a la Pedrera l’exposició: Modernisme, Art, taller, indústries, on hi podreu trobar un apartat dedicat al vitrall modernista.

Gaspar Homar. Llit, c.1900. Detall de la marqueteria del capçal. Museu del Modernisme de Barcelona

L’exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» ofereix una visió d’aquest moviment centrada en les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics que hi van tenir un paper més rellevant. Alhora, vol posar en relleu i reivindicar el treball dels nombrosos tallers d’artesans i de les diverses indústries que van contribuir a implantar-lo, mitjançant la recuperació de procediments antics i la introducció de nous materials i tècniques per tal d’aconseguir productes millors i més competitius i, d’altra banda, la incorporació de sistemes moderns de distribució comercial per satisfer la demanda creixent.

El Modernisme va ser, més enllà d’un corrent estètic, un corrent ideològic amb una ferma voluntat de modernitat. Les noves formes i idees van arrelar amb força a Barcelona, on la construcció de l’Eixample va comportar un fort creixement de la construcció i de les seves indústries subsidiàries. Aquestes formes i idees es van propagar ràpidament per tot el país i en totes les classes socials, i van conformar un llegat que és un dels patrimonis culturals més importants de Catalunya.

L’exposició proposa un recorregut a través de les principals arts, oficis i indústries  del Modernisme que posa de manifest com s’integren en un únic ideal de bellesa que vol superar els estils històrics prenent la natura com a model.

EXPOSICIÓ

Del 8 d’octubre de 2015 al 7 de febrer de 2016
Per a més información: https://www.lapedrera.com/ca/exposicions/modernisme-art-tallers-industries

La mujer transparente: una aproximación a la evolución de la imagen femenina en la vidriera modernista en Cataluña

Posted on

076

Detalle vidriera. Taller Maumejéan. Museu del Modernisme Català

Con motivo del II Congrés Internacional coupDefouet. Barcelona.25-28 de juny de 2015, Clara Beltran Catalán y  Núria Gil Farré presentaron la ponéncia titulada:

La mujer transparente: una aproximación a la evolución de la imagen femenina en la vidriera modernista en Cataluña

Las imágenes femeninas han sido históricamente un motivo constante en las vidrieras,
mayoritariamente con una iconografía religiosa. Esto cambiará en Cataluña a partir de
finales del siglo XIX con el auge económico y constructivo, y el resurgimiento de las artes
decorativas. Las vidrieras pasarán a decorar las viviendas particulares de la burguesía
emergente, multitud de comercios, entidades públicas, etc. y la iconografía femenina se
adaptará a estos nuevos emplazamientos introduciéndose, en consecuencia, novedosos
modelos estéticos y simbólicos. Los maestros vidrieros se inspirarán para sus creaciones
tanto en las mujeres de las diferentes clases sociales catalanas como en modelos extraídos
de los diversos repertorios de imágenes que les llegan mediante fotografías y publicaciones
nacionales e internacionales. Las “mujeres transparentes” serán muchas y diversas, y se
convertirán en las grandes protagonistas de la vidriera modernista.

 

El Palau Güell resol l’enigma dels soldats de Felip II

Posted on

Gràcies a un estudi encarregat per la direcció del Palau Güellde la Diputació de Barcelona, la incògnita del vidre gravat a l’àcid que decora la sala de confiança de la planta noble comença a resoldre’s. L’obra, que representa soldats dels terços espanyols, és un fragment d’una pintura que pertany al Museu del Prado.

 

 

Foto: Ramon Manent

El vitrall mostra uns soldats vestits i armats a l’estil dels terços espanyols, militars que servien a les ordres del rei Carles I i del seu fill Felip II.L’estudi històric i tècnic encarregat a la doctora en Història de l’Art i especialista en vitrall, Núria Gil Farré, va permetre trobar fotografies de finals del segle XIX basades en aquest vidre que actualment formen part de la col·lecció particular de la vitrallera Paloma Somacarrera i que provenien originalment del taller Amigó, l’empresa de vitralleria més important de finals del segle XIX a Barcelona.

Aquesta troballa significa que aquest va ser el taller creador de l’obra o, si més no, que va contribuir en la seva execució. Les fotografies, a més, van permetre conèixer l’escena completa, ja que, com se sospitava, la part conservada era tan sols un fragment.

La segona descoberta va ser casual. A les sales del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, s’exposava el quadre, ara en reserva, que havia servit de model als vitrallers. Es tracta de la pintura Antonio Pérez alliberat pel poble de Saragossa el 1591, obra del pintor català Manuel Ferrán Bayona del 1864. En aquell mateix any, la peça va obtenir la segona medalla en l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. Tot i trobar-se en dipòsit al Museu Víctor Balaguer, l’obra pertany al fons del Museu del Prado de Madrid.

Foto: Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú

Manuel Ferran va fer diversos retrats per a la família Güell i  va il·lustrar alguna de les obres editades per Joan Güell.

Més incògnites
Però encara queden incògnites per descobrir perquè la sala de confiança del Palau  Güell no és el lloc d’origen del vitrall. Es creu que la peça estava al Palau de Fonollar, primera residència d’Eusebi Güell, des d’on posteriorment podia haver estat traslladada al carrer Nou de la Rambla.

Així, la investigació segueix: Per què Joan Güell o el seu fill Eusebi van voler traspassar aquesta pintura al vidre? Quin valor emocional tenia la pintura per traslladar l’obra de l’antiga residència a la nova?.

 

Font: http://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/el-palau-guell-resol-l%E2%80%99enigma-dels-soldats-de-felip-ii

Sant Jordi al Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona

Posted on Actualizado enn

La vitrina del Centre de Documentació s’omple d’imatges de vitralls de Sant Jordi

22 / 04 / 2015

La mostra inclou documentació d’un dels més actius i importants tallers de vitralleria durant el Modernisme, amb treballs per a arquitectes tan rellevants com Lluís Domènech i Montaner (Palau de la Música Catalana, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Casa Lleó Morera), Lluís Muncunill o Josep Puig i Cadafalch. També va realitzar molts altres projectes per a esglésies, catedrals, cases particulars, establiments comercials o edificis institucionals.

L’arxiu inclou documentació comptable i comercial del taller, encara que  el gruix el composen més de 2.500 dibuixos i esbossos per a vitralls. Gràcies a ells es pot resseguir la trajectòria estilística del taller des del predomini de l’historicisme (neorenaixentisme, neogòtic) dels anys 1890-1899, que més endavant conviu amb les noves tendències: l’estil modernista durant les primeres dècades del segle xx, la presència del Noucentisme i l’evolució cap a l’estilització i l’abstracció de corrents més contemporanis.

Informació extreta de la pàgina web del Museu del Disseny de Barcelona: http://www.museudeldisseny.cat

Per veure la notícia sencera:

http://www.museudeldisseny.cat/ca/noticia/la-vitrina-del-centre-de-documentacio-somple-dimatges-de-vitralls-de-sant-jordi

 

A %d blogueros les gusta esto: